La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu. 

El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per exemple:

Ves per on. 
Ves qui ho havia de dir. 

Aquest verb també presenta les formes col·loquials vet (segona persona del singular) i veu (segona persona del plural).

Finalment, cal tenir en compte que en els parlars baleàrics la segona persona del plural és veis, i en els parlars valencians és veeu.